Alberto Magno designa una división tripartita para la filosofía, en la cual la “filosofía real” se encuentra compuesta por la física, la matemática y la metafísica, dispuestas de este modo secundum ordinem doctrinae. El saber metafísico constituye el saber más excelso y es denominado scientia divina, que se articula con la teología a modo de una gradación de distintos estadios de inteligibilidad, y pone de manifiesto el problema dialéctico fe-razón.

The integration of biomedical terminologies is indispensable to the process of information integration. When terminologies are linked merely through the alignment of their leaf terms, however, differences in context and ontological structure are ignored. Making use of the SNAP and SPAN ontologies, we show how three reference domain ontologies can be integrated at a higher level, through what we shall call the OBR framework (for: Ontology of Biomedical Reality). OBR is designed to facilitate inference across the boundaries of domain ontologies (...) in anatomy, physiology and pathology. (shrink)

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i (...) si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor. (shrink)

Johan Huizinga u svojoj knjizi Homo ludens tvrdi kako civilizacija proizlazi i razvija se u igri i kao igra. Ona jest jedna od ljudskih karakteristika, ljudski obred, a služi za rekreaciju, zabavu, ali i učenje. Može li se onda dobro usmjerenom igrom razvijati ljudsko mišljenje? Cilj programa filozofije za djecu jest uvježbavanje multidimenzioniranog mišljenja. Po Mathew Lipmanu multidimenzionirano mišljenje jest cjelina koja se sastoji od kritičkog, kreativnog i skrbnog mišljenja. Program filozofije za djecu usmjeren je i prema predškolskoj i osnovnoškolskoj (...) populaciji. Radi toga je u programu neizbježna igra kao put k razvitku multidimenzioniranog mišljenja. U radu ćemo prikazati i nekoliko igara usmjerenih k uvježbavanju umnih sposobnosti koje se koriste u programu filozofije za djecu.Johan Huizinga, in his book Homo ludens, claims that civilization arises and develops through play and as a play. Playing is a characteristic of humans, a human ritual and yet it is for recreation, fun, but also for learning. Can it be then that well-directed play leads to a development of human thinking? The aim of philosophy for children programme is practising multidimensional thinking. According to Mathew Lipman, multidimensional thinking is the entirety consisted of critical, creative and caring thinking. Philosophy for children programme is directed towards pre-school as well as towards elementary-school population. For that reason this programme considers play as an inevitable way into the development of multidimensional thinking. In this paper we will also present a few games which are being used in philosophy for children programme, and which are also directed towards practising intellectual abilities. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v35-marques.

A la secció 25 de la dissertació tercera de La genealogia de la moral, en el context de la recerca de «l’antagonista natural de l’ideal ascètic», es descriu l’antagonisme «Plató contra Homer» com «l’antagonisme autèntic i total». Aquest article emmarca aquest antagonisme en el conjunt de l’obra nietzscheana i, després d’analitzar com es planteja en la República de Plató, fa algunes remarques sobre el paper que interpreta en el pensament de l’últim Nietzsche. El seu propòsit és argumentar que la presa (...) en consideració de la interpretació i l’ús que Nietzsche fa de l’antagonisme «Plató contra Homer» permet obtenir una perspectiva hermenèutica des de la qual es poden contemplar aspectes habitualment desatesos de l’antagonisme decisiu, i no menys total, que té com a camp de batalla les últimes obres nietzscheanes: el «combat contra Plató» del mateix Nietzsche, que coincideix amb el seu combat per l’abandonament de la metafísica i l’autosupressió de la moral. (shrink)

Ground s’enfronta al xoc de l’art contemporani plantejant, a manera de reflexió filosòfica, aquelles preguntes «grolleres» que semblaven confinades en la resposta de l’home del carrer o del crític reaccionari: no és una xorrada aquesta pila de rajoles al museu? No obstant això, la seua intenció no és fer-nos prendre partit a favor o en contra de determinades obres d’art del Minimal o del Conceptual. El que batega al fons del llibre de Ground és una defensa de l’art contemporani quan (...) reivindica la seua intel·ligibilitat com un tret centralment constitutiu d’aquest. Una defensa que passa, necessàriament, per mantenir en peus la vigència de la pregunta que dóna títol al llibre, a pesar dels intents recents per anul·lar-la o per relegar-la a una desautorització ingenuista i/o reaccionària de «tot» l’art contemporani. (shrink)

Des que Ramon Llull va morir fa més de set-cents anys, sempre ha estat present, d’una manera o altra, en la cultura occidental. Fi­lòsofs, teòlegs, historiadors o, fins i tot, arquitectes i científics han partit del seu pensament per a construir noves teories i proveir-se d’eines de treball. Malgrat això, com tot gran personatge, també ha tingut detractors que s’han oposat amb vehemència a la divul­gació dels seus llibres i han arribat a demanar-ne la prohibició. Les aportacions aplegades en El (...) llegat de Ramon Llull mostren vessants diferents tant de l’obra del pensador mallorquí com de la difusió del lul·lisme, en una visió que comprèn múltiples discipli­nes i que obre noves perspectives d’anàlisi. (shrink)

Since it was first published, Quantum Field Theory in a Nutshell has quickly established itself as the most accessible and comprehensive introduction to this profound and deeply fascinating area of theoretical physics. Now in this fully revised and expanded edition, A. Zee covers the latest advances while providing a solid conceptual foundation for students to build on, making this the most up-to-date and modern textbook on quantum field theory available. -/- This expanded edition features several additional chapters, as well as (...) an entirely new section describing recent developments in quantum field theory such as gravitational waves, the helicity spinor formalism, on-shell gluon scattering, recursion relations for amplitudes with complex momenta, and the hidden connection between Yang-Mills theory and Einstein gravity. Zee also provides added exercises, explanations, and examples, as well as detailed appendices, solutions to selected exercises, and suggestions for further reading. (shrink)

Este escrito retoma el planteamiento que Kant elaboró sobre el sentido y el uso de la idea de Dios en el conjunto de los intereses de la razón, cuestión que se halla planteada en la parte de la Crítica de la razón pura titulada Dialéctica trascendental. Esta reinterpretación de Kant tendrá como uno de sus propósitos delinear los pasos que Kant dio en el desmontaje o en el desmantelamiento de la teología racional. En un segundo momento, apreciar las implicaciones que (...) dicho desmontaje tiene en la creación del concepto de racionalidad práctica a partir del uso de ideas y, finalmente, poner la mirada en el concepto kantiano de creencia ; obre todo, en la rehabilitación de este concepto propondré algunas observaciones que permitan en un trabajo posterior poner en diálogo a Kant con algunos desarrollos de la filosofía contemporánea, en particular, Heidegger, Wittgenstein y filósofo jesuita Michel de Certeau. (shrink)

L’estiu de 1947, tres joves amics, Yves Klein, Claude Pascal i Armand Fernandez, s’asseuen a la platja de Niça. Encara no són artistes, no fan res i perden el temps omplint-lo de projectes i paraules. Prenen el sol, miren el mar i el cel de la Mediterrània, fan declaracions entusiastes sobre el Gran Art del futur i comparteixen la natura, com uns nens que es divideixen un regne imaginari. Klein pren el blau del cel que abasta amb la mirada, com (...) el color absolut i ideal de la pintura. -/- Yves le Monochrome dirà diverses vegades que, aquell matí d’estiu, va fer un viatge fantàstic, com si fos un astronauta conquerint l’espai, i va signar, com si es tractés d’un llenç pintat de blau, l’altre costat d’aquest bell cel sense núvols: la més bella i la més gran de les seves obres. Aquest cel blau pintat de blau és una obra immaterial i impossible, no feta per les mans de l’artista, amb colors, pinzells i teles, sinó explicada amb les seves paraules, mites i llegendes. (shrink)

Exploring history pertinent to evolutionary developmental biology (hereafter, Evo-devo) is an exciting prospect given its current status as a cutting-edge field of research. The first and obvious question concerns where to begin searching for materials and sources. Since this new discipline adopts a moniker that intentionally juxtaposes ‘evolution’ and development’, individuals, disciplines, and institutional contexts relevant to the history of evolutionary studies and investigations of ontogeny prompt themselves. Each of these topics has received attention from historians and thus there is (...) both primary and secondary material from which to draw. For example, many historians have documented the historical trajectories of genetics and embryology, their split, and various relations (or lack thereof), especially in the first three decades of the 20th century. (shrink)

Aunque no es posible ofrecer aquí un análisis detallado de las diferentes cues tionesimplicadas en la teoría de las representaciones en la Modernidad, sí pode mos atender auno de sus aspectos más relevantes, presente en la exposición de Leibniz, Wolff,Baumgarten y Kant, a saber: el reconocimiento progresivo y la vin dicación de unconocimiento específicamente sensible como un tipo específico de conocimiento en lafilosofía escolar alemana del siglo XVIII. A pesar de que Leibniz atribuye al conocimiento claro y confuso el grado (...) más bajo en su esquema de los niveles del conocimiento, tambiénes cierto que su exposición apunta ya a la irre ductibilidad de este ámbito en unconocimiento finito como el humano. Por lo demás, lo confuso aquí adquiere sentido en elsistema del saber en la medida en que Leibniz considera que todos los conocimientos obre cuestiones de hecho, si bien falibles, se encuentran en conexión con la verdad en lamedida en que parti cipan de la misma, al expresar el fundamento último de lo real y sersusceptibles de perfectibilidad en el seno de una subjetividad dinámica que comienza aser entendida como unidad vital. En Wolff y Baumgarten se profundiza en la vía que esabierta ya por Leibniz: la exposición de los niveles de conocimiento en el marco de unaimbricación de la lógica de la representación con una psicología vitalista, en la que sereconocerá la experiencia del sentimiento como expresión subjetiva de la perfectibilidaddel conocimiento humano. Aunque la filosofía de Kant supondrá una ruptura con laexposición escolar de esta teoría de los niveles de conocimiento o los tipos derepresentación, lo cierto es que el nacimiento de su teoría de la sensi bilidad tiene lugar enel marco histórico de esta concepción tradicional. (shrink)

Presentation of the thesis that Kumāril Bhaṭṭa and Dharmakīrti, 7th cent., Sanskrit philosophers, were Assamese by birth, contrary to the traditional belief that they are from South India.

Издание предназначено для студентов, аспирантов, преподавателей вузов, а также широкой аудитории, интересующейся проблемами современной визуальной культуры.

Lee A. McBride III articulates an ethical position that takes critical pragmatism and Harrisian insurrectionist philosophy seriously. It suggests that there are values and norms that create boundaries that confine, reduce and circumscribe the actions we allow ourselves to consider. This book argues that an insurrectionist ethos is integral in the disavowing of norms and traditions that justify or perpetuate oppression and that we must throw our faith behind something, some set of values, if we want a chance at shaping (...) a future. (shrink)