Análisis de las experiencias filosóficas centrales de la civilización de la India clásica. ¿Cómo han «experienciado» el sentido de la vida, de la existencia, o de la realidad, los siglos creadores de aquella cultura? ¿Qué experiencias originarias han dado lugar a la cultura sánscrita? En la respuesta a estas preguntas encontramos la invitación de Panikkar a emprender la más urgente tarea de nuestra época: un cambio radical de civilización o, más aún, antropológico.

One of the world's most important philosophers of religion reveals the unity of cosmic Mystery in this distillation of the wisdom of the East and West, North and South.

Religious philosopher Panikkar sees wisdom as our universe, our world, our Mother Earth, and as a source of happiness and joy--a dwelling place where people are blessed. Here he discusses wisdom in the context of four different areas: an existential feminine approach; a less fragmented anthropology; its most ancient meaning in philosophy; and the preservation of its identity.

Raimon Panikkar és, sens dubte, un dels pensadors que més ha contribuït a la reflexió sobre el pluralisme i la interculturalitat, uns conceptes que van molt més enllà de la mera tolerància, d’un relativisme banal o d’un multiculturalisme fàcil. Malgrat la set de comprensió universal, Panikkar considera que no hi ha ni pot haver-hi una única perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. És a dir: tothom menja, és actiu i descansa, però el sentit (...) que es dóna a l’aliment, a la feina i al repòs és molt diferent segons les cultures. I és que tota cultura humana representa d’una manera peculiar i limitada la possible gamma sencera de l’experiència humana en determinades condicions concretes. La persona pluralista fa falsos tots els absolutismes, tots els fanatismes i tots els reduccionismes. (shrink)

Modem scholarship has fairly succeeded in rescuing the term ‘scholasticism’ from its pejorative connotations. But it has not yet attempted, it seems to me, to situate the phenomenon of scholasticism in an overall anthropological setting. A comparative study of eastern and western scholasticisms may help us to acquire a better understanding of the nature of scholasticism and ultimately of the nature of man himself.