Conceived as a set of preliminary explorations to a future study of the problem of meaning and reference by the author, these "inquiries" clarify some questions raised by the specialists in linguistics, caution us about other questions that seem only too easily settled, and generally show, with great abundance of detail, the status of contemporary research on language. Much like Husserl's Logical Investigations, which pioneered the study of correspondences between grammar and logic-ontology, these explorations proceed in a zigzag sometimes emphasizing (...) semiotic issues ; other times tackling important syntactic and semantic problems ; and once coming close to an ontological characterization of language and of the human subject insofar as it uses language. Two features of this work are noteworthy. The first is the abundance of documentation as shown in the multitude of notes: the efforts of Ferrater Mora will spare many hours of work for those who need a guide in "the labyrinth of language." A second feature is the virtuoso performance by the author in the manipulation of, and exemplifications from, a variety of languages. Indagaciones sobre el Lenguaje certainly deserves publication in English.--A. de L. M. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v52-vega.

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què Sòcrates (...) parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

Presentación del rector -- El habla de los historiadores -- Discurso de recepción de Andrés L. Mateo en la Academia Dominicana de la Lengua, por Diógenes Céspedes -- La dominicanidad en los Apuntes de un viaje, de José Martí -- Una lectura diferente de la quintilla del Padre Vásquez -- ¿Por qué vino Pedro Henríquez Ureña en 1931? -- Anexos al ensayo : ¿Por qué vino Pedro Henríquez Ureña en 1931?

Cet article se propose de lire la Métaphysique d’Avicenne à la lumière de la thèse heideggérienne de l’oubli de la question de l’être dans l’histoire des ontologies classiques. L’avicennisme est étudié dans le contexte des discussions philosophiques de la phénoménologie herméneutique et de l’ontologique fondamentale, dépassant ainsi le cadre de l’analyse historiographique et philologique. Il est toutefois plus complexe de juger de l’avicennisme en se situant au dehors des limites de son milieu intellectuel, historiquement distant du nôtre, les mésententes risquent (...) de devenir encore plus grandes au vu des débats actuels sur l’ontologie engendrés par la pensée heideggérienne L’approche du point de vue de l’herméneutique phénoménologique moderne s’appuie ici sur les textes avicenniens et s’effectue dans le contexte de la critique tangentielle de l’avicennisme par Heidegger. (shrink)

In 1561 J.Cornarius proposed his own version of some passages of Plato's Sophist In this version Theodorus presents the Eleatic Stranger as "a companion (hetairos) of Parmenideans and Zenonians" (216a). Since then, this cliché is accepted by all translations. However, when the possibility of justifying the existence of images and appearances is considered, the Stranger himself proposes 'testing' Parmenides' thesis. His remarks are rather those of an adversary than of a friend or companion of Parmenides. In fact, in spite of (...) Theodorus' presentation, the Stranger, albeit citizen of Elea, does not seem to share the theses of the 'Eleatics'. These anomalies invited us to question the character of 'companion' of the 'Parmenideans' credited to the Stranger. The questioning is possible if we exploit some valuable greek manuscripts of Plato's Sophist, neglected by J.Burnet, like Vindobonensis 21 (Y). This manuscript, among others, has the lecture heteros, 'different', instead of hetairon, 'companion'. This manuscript permits to maintain the formula tôn hetairôn, transmitted by all the manuscripts after the first hetairon, and removed in modern editions. The translation we propose is: the Eleatic Stranger is "different (heteros) of the companions (tôn hetairôn) of Parmenides and Zenon". (shrink)

La fenomenología marioniana ha recibido diversas críticas respecto de su lectura de la _Gegebenheit_ husserliana y heideggeriana. Este artículo se propone dar cuenta de la importancia fenomenológica de la concepción marioniana de la donación.

In a metaphysics such as that of Duns Scotus, which is based on contingency, the question arises as to what possibility there is that man, insofar as he is a viator, might reach a true knowledge of nature, and what the value of such knowledge would be, since nature is a system that depends on the divine will as expressed in its potentia ordinata.

Este artículo intenta leer la obra del pintor Lucian Freud desde el marco conceptual abierto por el pensamiento estético de Gilles Deleuze. Se parte de lo expresado en las pinturas y de la reflexión de los críticos para alcanzar los conceptos filosóficos que permitan responder a los problemas del presente.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v25-menke.

L’objectiu d’aquesta comunicació és posar de manifest el contingut de l’obra Les fonts de la ciència de l’educació [The Sources of a Science of Education (1929)], on Dewey defensa la possibilitat de dotar de caràcter científic la disciplina de l’educació i respon a alguns dels principals interrogants que aquesta possibilitat suscita. -/- [Referència: OYA, A. “John Dewey: el caràcter científic de l’educació” [“John Dewey: The Scientific Character of Education”]. In Monserrat i Molas, Josep; Roviró, Ignasi, eds. 2019. Col·loquis de Vic (...) (XXIII). L’educació. Barcelona (Spain): Institut d’Estudis Catalans, pp. 45–48 (ISBN: 978–84–9965–495–9).]. (shrink)

El objeto de este texto es pensar el supuesto binarismo de los usos ‘serios’ y ‘no serios’ del lenguaje en J. L. Austin. El punto de partida es el examen de su polémica posición contra las dicotomías, prestando especial atención al lugar central que ocupa el humor verbal en sus escritos. Partiendo de aquí, expondré cómo el humor toma cuerpo en su proyecto teórico/práctico en su uso para deshacer y desestabilizar las oposiciones dicotómicas, como en su versión ejemplarizante, reforzando así (...) su tesis de que todo decir es hacer. En resumen, mi propuesta supone tomar en serio el sentido del humor en/de Austin. Desde esta óptica, aquel binarismo eclosiona y emerge una nueva lectura que contribuye a aclarar la compleja interpretación de la obra austiniana. (shrink)