Results for ' s’analitzarà com l’enfocament de Merleau-Ponty pot projectar llum nova sobre aquest tema. Per fer-ho'

970 found
Order:
  1.  11
    L’ésser en l’aparença. Estètica, imaginari i ontologia en les fenomenologies de Husserl i Merleau-Ponty.Annabelle Dufourcq - 2016 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 57:121-139.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-dufourcq.
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  2.  19
    Com l’ètica de la compassió de Schopenhauer pot contribuir al debat ètic d’avui.Ursula Wolf - 2015 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 55:41-49.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-wolf.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  3.  30
    Justificant la justificació de la inducció de Salmon.Gerhard Ernst - 2005 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 37:77-84.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-ernst.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  4.  27
    Compte Rendu de Anna Caterina Dalmasso, Le Corps, c’est l’écran. La philosophie du visuel de Merleau-Ponty.Charles Bobant - 2019 - Chiasmi International 21:379-388.
    Dans son livre Le corps, c’est l’écran. La philosophie du visuel de Merleau-Ponty, Anna Caterina Dalmasso met en évidence la présence de la pensée merleau-pontienne dans les réflexions contemporaines relevant des visual studies, de la médiologie et des études cinématographiques. Les analyses menées révèlent un Merleau-Ponty à l’origine d’un certain nombre de « tournants » majeurs dans le questionnement, touchant notamment à la conception de l’image et du médium. Enfin, l’une des ambitions – et l’une (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  5.  14
    Husserl i la filosofia transcendental.Sebastian Luft - 2016 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 57:15-34.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-luft.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   5 citations  
  6.  29
    Universalitat multicultural. Variacions sobre un tema il·lustrat.Thomas McCarthy - 1997 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 27:45-59.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v27-mccarthy.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  7.  23
    La revitalització de les grans religions: un repte per a l’autocomprensió secular de la modernitat?Jürgen Habermas - 2014 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 52:27-41.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v52-gamper2.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  8.  7
    La meva bellesa.Octavio Fullat Genís - 2010 - Barcelona: Angle Editorial.
    Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , en (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  9.  76
    La especularidad de la carne: Sobre el sentido del "giro ontológico" en Le Visible et l'invisible de Merleau-Ponty.Jaime Llorente - 2014 - Dianoia 59 (72):85-111.
    El propósito del presente estudio es clarificar el modo en el que los últimos desarrollos de la fenomenología de Merleau-Ponty tratan de abordar el problema de la escisión entre conciencia y objetividad que aún se hallaba presente en las primeras obras de este pensador francés. A este respecto, la noción de "carne del mundo" desempeña un papel decisivo, dado que en torno a ella Merleau-Ponty construye -en su obra póstuma e inconclusa Lo visible y lo invisible- (...)
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  10.  24
    Exactitude and Partiality. Merleau-Ponty and Nancy on Cinema.Daniele Rugo - 2017 - Chiasmi International 19:201-221.
    While it is possible, as Vivian Sobchack and others show, to illuminate film through Merleau-Ponty’s philosophy, it is more difficult to find within Merleau-Ponty’s work a coherent and systematic reflection on cinema. This absence is seldom interrogated. This article addresses what this absence might reveal by analyzing the reasons why Merleau-Ponty stopped short of an explicit discussion of film. The argument builds on these analyses to show how what Merleau-Ponty found problematic about (...)
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  11.  17
    Uma análise sobre a linguagem e a intersubjetividade em Merleau-Ponty – em direção a um mundo que desconhecemos.Ronaldo Manzi Filho - 2012 - Griot : Revista de Filosofia 5 (1):36-55.
    este artigo visa à compreensão de Merleau-Ponty sobre a linguagem no começo da década de 50. Ou seja, visa à análise da linguagem num momento fundamental de sua experiência filosófica: num período entre sua tese de 1945 e seus últimos escritos sobre a filosofia da carne. Veremos como o filósofo apropria-se das reflexões de Saussure, interpretando-as segundo um olhar fenomenológico, convergindo uma fenomenologia da fala com um problema claramente da sua filosofia: a intersubjetividade. O saldo dessa (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  12. Programes de millora genètica: de les pràctiques de selecció en animals a la impossibilitat de l’eugenèsia liberal.Oriol Vidal - 2025 - Theoria: Revista de Teoría, Historia y Fundamentos de la Ciencia 39 (3):389-410.
    Els objectius i els mètodes de l’eugenèsia humana són compartits amb la millora genètica animal. En animals domèstics es fan servir de manera habitual gairebé tots els mètodes disponibles per fer selecció, i aquesta connexió permet analitzar l’eugenèsia liberal posant el focus en l’aplicabilitat que puguin tenir les seves propostes. Les pràctiques eugèniques haurien de funcionar no només en teoria, sinó també tenint en compte les condicions reals en què s’han de desenvolupar: com s’hereten els caràcters fenotípics que es volen (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  13.  12
    The Husserliana as a Phenomenon. Apunts per a una història de la figurativitat: Husserl, Heidegger i Marion.Xavier Bassas Vila - 2014 - Investigaciones Fenomenológicas 4:39.
    In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  14. Contra el bé, la civilització i el progrés Apunts per una epistemologia de la moral relativa a les intervencions urbanístiques al Raval.Miquel Fernández González - 2012 - Astrolabio 13:156-164.
    La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia (...)
    No categories
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  15.  68
    The Many Faces of Movement (English).Luca Vanzago - 2010 - Chiasmi International 12:111-127.
    Les divers visages du mouvement. Questions phénoménologiques et ontologiques sur le rapport entre la perception, l’expression et le mouvement dans le cours de Merleau-PontyLe monde sensible et le monde de l’expressionLe cours professé par Merleau-Ponty dans l’année 1952-53 est encore inédit, mais grâce au travail de Emmanuel de Saint Aubert et Stefan Kristensen il est possible de le lire en transcription en vue de sa publication. Ce cours, inaugurant les leçons au Collège de France, contient des analyses (...)
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  16.  44
    La qüestió de l'ésser: condició hermenèutica prèvia indispensable per a la interpretació de Heidegger.Parvis Emad - 2002 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 34:11-29.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-emad.
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   1 citation  
  17.  49
    Contra el bé, la civilització i el progrés Apunts per una epistemologia de la moral relativa a les intervencions urbanístiques al Raval.Miquel Fernández - 2012 - Astrolabio 13:156-164.
    La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia (...)
    Direct download (5 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  18.  14
    El meu preciós cel blau sense núvols.Filippo Fimiani - 2021 - Gironès, Provincia di Girona, Spagna: Edicions del Reremús-Casa de la Cultura Les Bernardes-MNAC.
    L’estiu de 1947, tres joves amics, Yves Klein, Claude Pascal i Armand Fernandez, s’asseuen a la platja de Niça. Encara no són artistes, no fan res i perden el temps omplint-lo de projectes i paraules. Prenen el sol, miren el mar i el cel de la Mediterrània, fan declaracions entusiastes sobre el Gran Art del futur i comparteixen la natura, com uns nens que es divideixen un regne imaginari. Klein pren el blau del cel que abasta amb la mirada, (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  19.  45
    Llorente, Jaime. "La especularidad de la carne. Sobre el sentido del 'giro ontológico' en Le Visible et l'invisible de Merleau-Ponty." Diánoia 59.72 : 85-111. [REVIEW]Alejandro Solano Acosta Madiedo - 2016 - Ideas Y Valores 65 (161):422-424.
    En este breve comentario discuto algunos aspectos de la interpretación de la epistemología de Davidson que sugiere Willian Duica en su reciente libro. Luego de una presentación somera del libro me centro en tres asuntos centrales de la interpretación de Duica. En primer lugar, argumento que su lectura de la crítica de Davidson al dualismo esquema/contenido es muy restrictiva y deja abierta la posibilidad de un realismo directo empirista. En segundo lugar, argumento que en su lectura el propio Duica se (...)
    No categories
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  20.  22
    Nietzsche, a vida como exigência da obra.Jelson R. De Oliveira & Ericson S. Falabretti - 2018 - Cadernos Nietzsche 39 (3):175-198.
    Resumo O presente trabalho explora o expediente metodológico aplicado por Merleau-Ponty sobre a obra e a vida de Cézanne: a vida como exigência de uma obra. Discutimos como esse expediente oferece uma chave de leitura para as polêmicas relações entre a vida e a obra nietzschiana, tanto no sentido de verificar como Nietzsche se apresenta internamente à sua obra, quanto para analisar como as circunstâncias de sua vida podem ser interpretadas como exigências do tipo de obra que (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  21.  17
    MerleauPonty e Simondon: sobre o animal e o humano.Silvana De Souza Ramos - 2019 - Doispontos 16 (2).
    Por meio de uma apresentação sucinta da ontologia de Merleau-Ponty, a qual é de certo modo retomadapela concepção simondoniana de individuação, o artigo analisa as estratégias teóricas utilizadas por Simondonem Deux leçons sur l’animal et l’homme. Trata-se de fornecer ao leitor uma chave de leitura dessa obra por meio desua vinculação com os debates empreendidos por Merleau-Ponty quando este investiga o conceito de naturezaem sua ontologia tardia. Nos dois casos, não se concebe nem a natureza nem (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  22.  27
    (1 other version)Mundo(s) vivido(s). La fenomenología de Merleau-Ponty sobre el espacio mítico u onírico como paradigma de un pensar futuro que respete la diversidad.Pedro Juan Riera Jaume - 2010 - Daimon: Revista Internacional de Filosofía:189-197.
    Dans cet article, j’essaie de montrer la pertinence de la Phénoménologie de la perception pour répondre aux défis de la philosophie dans un monde à la fois déchirée et globalisateur. Si on laisse de côté la dimension théorétique du monde, nous recupérons le fond obscure de l’existence, fond de tous les espaces. Il s’agirait d’un espace primigène dans lequel on trouve le lien affectif propre de l’expérience des enfants et des primitives. Mais le vécu de ces espaces implique une perte (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  23. Sobre a imaginação: de Sartre a Merleau-Ponty.Silvana de Souza Ramos - 2013 - Revista de Filosofia Moderna E Contemporânea 1 (2):28-49.
    O artigo investiga o modo pelo qual Merleau-Ponty compreende a experiência do imaginário ao longo de sua obra. Buscamos analisar dois momentos decisivos. No primeiro, enfatizamos a proximidade com a filosofia de Sartre – a despeito das diferenças que os separam, por conta da centralidade do corpo próprio na Fenomenologia da Percepção –, a qual nos convida a pensar a imaginação enquanto exercício da liberdade da consciência. Num segundo momento, Merleau-Ponty se dá conta do idealismo inerente (...)
    No categories
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  24.  10
    La Infelicitat: Un Estat de Plenitud.Ignasi Riera - 2006 - Edicions 62.
    Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonarà que molts d'aquests mites amb els quals ens han promès la felicitat no són ni tan sòlids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, però també el maniqueisme de (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  25.  24
    Le premier livre de Merleau-Ponty, un roman.Emmanuel Alloa - 2019 - Chiasmi International 21:253-268.
    Dans son oeuvre tardive, Merleau-Ponty a souligné les convergences entre une pensée philosophique et une pensée s’exprimant par l’écriture littéraire, considérant que toutes deux répondent à une tâche commune liée à la description du monde. Ses premiers écrits théoriques – Simone de Beauvoir comme Jean-Paul Sartre l’ont souligné – sont quant à eux marqués par une distance plus nette vis-à-vis de la pratique littéraire. Pourtant, bien avant de publier ses premières monographies, Merleau-Ponty est l’auteur d’un livre (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   1 citation  
  26.  46
    Merleau-Ponty, Thé'tre et Politique. Vertu et plasticité de l’Imaginaire.Guillaume Carron - 2012 - Chiasmi International 14:283-293.
    Merleau-Ponty, Theatre and Politics.Virtue and Plasticity of the ImaginaryWe will attempt, starting from a course given at the Sorbonne and devoted to the work of the actor, to develop the meaning of the theatrical metaphor in the political philosophy of Merleau-Ponty. Even if the presence of the theater in his philosophy does not seem evident at first glance, it is possible to negotiate his political thought from the metaphor of the theater. This metaphor even allows us (...)
    No categories
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  27.  39
    Visibilizing the Invisible in Painting.Edward S. Casey - 2017 - Chiasmi International 19:239-253.
    I write here about how the visible and the invisible intertwine in painting: in theory and in praxis – primarily the praxis of my own painting. Philosophers are rarely asked to discuss, much less to show in public, what they do avocationally rather than professionally. I was drawn to the invitation of the Merleau-Ponty Circle to exhibit my painting and to talk about what I do when I am not writing or teaching philosophy. It has offered a rare (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  28.  12
    “O pensador e o pintor: sobre Merleau-Ponty” - Jacques Taminiaux.Tiago Nunes Soares - 2023 - Trans/Form/Ação 46 (1):269-284.
    Resumo: Encontra-se, no título, a temática do artigo de Taminiaux: trata-se de uma abordagem sobre a relação entre filosofia e pintura, no pensamento de Merleau-Ponty. Ela desdobra-se em reflexões sobre seu projeto de superação das dicotomias clássicas sedimentadas na filosofia. O autor trata do tema a partir de três eixos, todos interligados ou entrecruzados, no interior da filosofia merleau-pontiana: a percepção, o pensamento e a pintura. O artigo é uma oportunidade para entrar em contato com (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  29.  17
    (1 other version)La structure du comportement.Maurice Merleau-Ponty - 1942 - Paris,: Presses universitaires de France.
    Dans cet ouvrage publié en 1942, complété en 1945 par la Phénoménologie de la perception, « s’affirme pour la première fois une philosophie existentielle où le mode d’être ultime du pour-soi ne s’avère pas être, en dépit des intentions et des descriptions contraires, celui d’une conscience-témoin » (A. de Waelhens, préface). La structure du comportement se place au niveau de l’expérience non pas naturelle mais scientifique et s’efforce de prouver que cette expérience, c’est-à-dire l’ensemble des faits qui constituent le comportement, (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   143 citations  
  30. El nihilisme mereològic i l'estratègia de la paràfrasi: una avaluació crítica.Adrián Solís - forthcoming - Anuari de la Societat Catalana de Filosofia.
    En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  31.  28
    Merleau-Ponty and Mexica Ontology.David Morris - 2019 - Chiasmi International 21:289-303.
    Movement is crucial to Merleau-Ponty’s effort to comprehend sense, meaning as generated within being. This requires a new concept of movement, not as a dislocation within an already determinate space- or time- frame, but as a deeper, more fundamental change that first engenders space and time as determinate contexts in which movement can follow a sensible course. This poses a novel challenge: conceptualizing determinate space and time as contingently arising from a deeper sort of change, which I call (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  32.  7
    Figuras de conceito. Sobre a linguagem em Merleau-Ponty.Júlio Miranda Canhada - 2009 - Cadernos Espinosanos 20:138.
    Merleau-Ponty utiliza com freqüência em seus textos a figura da metáfora. À primeira vista, esse recurso teria papel funcional, ou seja, serviria para dizer de outra maneira, por meio de imagens, o mesmo referente. No entanto, estando ausente o ideal de representação e, portanto, ausente a referência objetiva, a figura da metáfora deverá ser compreendida, em Merleau-Ponty, não como ilustração acessória, mas como um uso da linguagem que modifica seu estatuto referencial. Ao conceber metaforicamente a linguagem (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  33.  58
    Nietzsche et Merleau-Ponty: Profondeur des images et pensées de l’éternel retour.Annabelle Dufourcq - 2011 - Chiasmi International 13:517-554.
    Nietzsche and Merleau-PontyDepth of Images and the Thought of the Eternal ReturnHere, we analyze the reasons for which it is possible to establish a connection between Nietzsche and Merleau-Ponty – a connection claimed by Merleau-Ponty – based on a “metaphysics” of the Dionysian and the Apollonian. All existence rests upon a cruel and violent depth; and the surface of the “real,” individualities and distinct ideas, is in fact solely constituted by Apollonian images. We show how (...)
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  34. Merleau-Ponty: o sentido e o uso da noção de estrutura.Ericson Savio Falabretti - 2008 - Dois Pontos 5 (1).
    resumo Este trabalho discute o alcance das considerações de Merleau-Ponty para a formulação de uma teoria do comportamento. Procuramos, antes de tudo, mostrar em que sentido Merleau- Ponty recusa as int e r p retações das escolas intelectualista e empirista sobre o comportamento. Depois, num segundo mo mento, tendo em vista os problemas decorrentes dessas teorias clássicas, apont a mos os funda me ntos para uma descrição feno menológica do comportamento: princ i p a l (...)
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  35.  34
    Tracing Merleau-Ponty’s Passage to Ontology.Sam Gault - 2017 - Chiasmi International 19:345-369.
    The concepts of Fundierung (“foundation” or “founding”) and Stiftung (“institution” or “instituting”) play a prominent role in the work of Edmund Husserl, who employs Fundierung to describe relations of essential necessity in “static” analyses of intentional consciousness, and Stiftung to describe movements of sedimentation and reactivation in “genetic” analyses of the co-advent of consciousness and the world. Martin Heidegger, meanwhile, employs the notion of Stiften (“establishing”) in his ontological questioning of the disclosure of the truth of beings. It is, therefore, (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  36.  18
    L'ontologie de Merleau-Ponty.François Heidsieck - 1971 - Paris: Presses universitaires de France.
    Ce petit essai paru dix ans après la mort du philosophe entendait s'opposer à l'étude très répandue d'Alphonse de Waehlens, qui insistait sur l'ambiguïté de Merleau-Ponty, divisé entre phénoménologie et ontologie. Nous lui répondions, prenant appui sur la publication posthume : Le Visible et l'Invisible, que l'ambiguïté était dépassée par une véritable ontologie, comme l'avaient bien vu peu avant nous André Robinet et le Révérend Père Xavier Tilliette. Les travaux récents d'Emmanuel de Saint-Aubert, que nous admirons profondément, poussent (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  37.  38
    Merleau-Ponty’s and Paul Claudel’s Overlapping Expression of Poetic Ontology.Glen A. Mazis - 2019 - Chiasmi International 21:167-185.
    Merleau-Ponty characterizes the poetic or literary use of language as bringing forth of sense as if it is a being that is an interlocutor with its readers. Sense will be explored as interwoven with a deeper imagination that works within the temporality of institution to become more fully manifest. Throughout the essay will be seen the overlap with Claudel’s ontology as expressed in L’Art poetique and Claudel’s approach to language. Why Merleau-Ponty’s articulation of embodiment and perception (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  38.  15
    Editorial Note to Claude Lefort’s “Kravchenko et le problème de l’U.R.S.S.”.Maurice Merleau-Ponty - 2018 - Chiasmi International 20:169-170.
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  39.  9
    L’aposta per la transcendència materialista: un recorregut per la història del transhumanisme.Ferran Sánchez Margalef - 2021 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 67:73-89.
    Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  40.  20
    L’animisme de Merleau-Ponty et Guattari. Une critique de La machine sensible de Stefan Kristensen.Judith Wambacq - 2019 - Chiasmi International 21:371-377.
    Avec son livre La machine sensible, Stefan Kristensen réalise, de façon magistrale, deux objectifs. D’abord, il met en lien la pensée de deux philosophes qui sont à première vue très éloignés l’un de l’autre. Il s’agit de Félix Guattari et de Maurice Merleau-Ponty. Traditionnellement, Merleau-Ponty est considéré comme le philosophe du corps, tandis que Guattari est connu comme le philosophe du corps sans organes. Merleau-Ponty est un phénoménologue, tandis que Guattari prétend abandonner le point (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  41.  20
    Entretiens avec Georges Charbonnier et autres dialogues, 1946-1959.Maurice Merleau-Ponty - 2016 - Paris, France: Verdier. Edited by Jérôme Melan\C. Con.
    A travers cette série d'entretiens et d'articles qui courent de la fin de la guerre au milieu des Trente Glorieuses, on retrouve le Merleau-Ponty d'Humanisme et Terreur et des Aventures de la dialectique, un philosophe engagé dans les questions politiques et sociales de son temps. Après la Libération, dans une France qui entre de plain-pied dans la modernité, prise dans la tourmente de la Guerre froide qui voit s'affronter modèle américain et modèle soviétique, comment trouver une voie nouvelle (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  42.  13
    L'œil de Merleau-Ponty.Lucia Angelino - 2013 - Milano: Mimesis.
    Cet ouvrage vise à montrer que la question de la réflexion et de son éveil au sein de la vision occupe une place centrale dans la pensée de Maurice Merleau-Ponty et apparaît comme la source secrète d'une énigme et d'une interrogation fondamentales, à partir desquelles son oeuvre entière peut être relue et révéler une nouvelle cohérence. Mais qu'il s'agisse de la perception, de l'expression ou de la chair, c'est à chaque fois la question de la conscience et de (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  43.  66
    Revolution By Other Means: Feminist Politics as Reinstitution in Merleau-Ponty’s Thought.Cameron O’Mara - 2011 - Chiasmi International 13:499-515.
    La révolution par d’autres moyensLa politique féministe en tant que réinstitution dans la pensée de Merleau-PontyCet essai est une tentative pour surmonter l’impasse qui a été relevée par de nombreuses critiques féministes de Merleau-Ponty, à savoir que sa dernière ontologie bloque certaines perspectives de changement politique. De fait, comme le soutenait Luce Irigaray, l’ontologie de la chair semble être un discours normalisant et totalisant dépourvu de toute différence. « Il n’y a pas d’Autre, écrit-elle, pour garder le (...)
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  44.  8
    La filosofia com a ciència teòrica: la proposta de Timothy Williamson.Manel Pau - 2021 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 67:259-265.
    Timothy Williamson defensa que la filosofia és una ciència teòrica que s’ocupa d’investigar sobre la realitat, d’obtenir coneixement, i que ho fa construint teories, confrontant-les amb l’evidència, d’una manera sistemàtica, disciplinada i socialment organitzada, com les altres ciències. En aquest article es compara aquesta posició, d’una banda, amb la que considera que la filosofia és una reflexió de segon ordre sobre la ciència, la moral, la política, l’art…; i, de l’altra, amb la concepció de la filosofia com (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  45.  4
    Geografia de l'absurd.Francesc Torralba Roselló - 1993 - Lleida: Pages.
    Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  46.  70
    Merleau-Ponty And Deleuze Ask “What Is Philosophy?”: The Naïveté of Thought and the Innocence of the Question.David Scott - 2011 - Chiasmi International 13:259-283.
    Merleau-Ponty et Deleuze demandent « Qu’est-ce que la philosophie? »La naïveté de la pensée et l’innocence de la questionLa philosophie doit reconnaître que son obligation pressante à l’égard de « l’histoire souterraine du problème du monde » implique qu’elle affronte les conditions de sa propre détermination. En d’autres termes, l’historicité de la philosophie est l’histoire du « monde » en tant qu’il devient problématique. Mais ce devenir problématique « n’appartient pas à l’histoire ». Dans la pensée de (...)-Ponty comme dans celle de Deleuze, est à l’oeuvre une historicité qui refl ète la genèse du problème du « monde » en tant que l’être problématique de l’ontogenèse. Je soutiendrai que Merleau-Ponty et Deleuze cristallisent la thématique qui est déjà en germe chez Fink : le problème du monde contraint la pensée à se confronter à sa pratique. Toute philosophie se trouve comme nue face à sa propre naïveté en cherchant un rapprochement avec le monde. Dans le retour vers le monde, le philosophe est contraint de mettre sa pensée en rapport avec la naïveté qui la nourrit. Mais inversement, le philosophe doit admettre le rôle intrinsèque joué par la naïveté dans la pensée elle-même, dans sa pratique philosophique propre. Ce faisant, le statut philosophique de la naïveté se trouve confirmé. Le problème du monde est dès lors le problème philosophique de la construction d’un plan pour orienter notre pensée sur larelation entre la connaissance et l’être. Par là, on a identifi é le parallélisme épistémicoontologique structurant la question « Qu’est-ce que la philosophie? », que posent et à laquelle répondent nos deux philosophes. C’est pourquoi la présente étude soutient que c’est par la répétition philosophique du chemin par lequel le « monde » prend le statut d’un problème ontologique qu’un seuil épistémologique se trouve exposé. Le monde requiert du philosophe qu’il retrouve la naïveté intrinsèque à l’engendrement du penser, qu’il apprécie le monde en tant que problème philosophique, concept opérationnel et acte authentiquement créatif. Nous devons donc redécouvrir ce qui est importait tant à Merleau-Ponty et à Deleuze : l’expressionnisme philosophique. Ainsi, reposer la question « Qu’est-ce que la philosophie? » constitue une répétition afi n de penser le problème du monde. Le défiposé par la naïveté contraint le philosophe à admettre lebesoin de réconcilier l’impuissance inhérente à la naïveté avec l’exigence insistante de surmonter cette impuissance d’une manière ou d’une autre et de rendre la pensée possible. Bref, ce texte cherche à dramatiser la manière dont les deux philosophes, chacun différemment, posent la question « Qu’est-ce que la philosophie? » comme une propédeutique à l’ontologisation de la pensée. C’est pourquoi je montrerai que ce qui motive leur insistance à revenir à cette question est le besoin de comprendre leur propre pratique en tant qu’expression d’une sorte d’intuition philosophique – une pure naïveté de la pensée, une stimulation de la créativité – et, ainsi, de saisir l’être du devenir libéré de toute prétention à représenter, communiquer, fi xer l’ontogenèse. Inversement, il faut reconnaître qu’une telle transformation du motif transcendantal de la philosophie requiert de la pratique philosophique qu’elle se place aux marges de ce qui est considéré comme « savoir ».Merleau-Ponty e Deleuze chiedono “Che cos’è la fi losofia?”L’ingenuità del pensiero e l’innocenza della domandaLa filosofia non può non ammettere che il suo insistente riferimento alla “storia sotterranea del problema del mondo” deve portarla ad affrontare le condizionedella sua propria determinazione. In altre parole, la storicità [Geschichte] che guida la filosofia è la storia del “mondo” in quanto esso diviene problematico. Ma questo problematico “‘divenire’ non appartiene alla storia” [Historie]. Implicita nel pensiero di Merleau-Ponty e di Deleuze è la scoperta di una storicità che rifl ette la genesi del problema del “mondo” come il problematico essere dell’ontogenesi. In questo modo, vorrei sostenere che Merleau-Ponty e Deleuze cristallizzano il germe tematico inizialmente formulato da Fink: il problema del mondo forza il pensiero ad affrontare il suo esercizio. Ogni filosofia rimane nuda di fronte alla propria ingenuità quando cerca una riconciliazione col mondo. Ritornando al mondo, un filosofo si ritrova obbligato a mettere il pensiero alla prova di quella stessa ingenuità che lo nutre.Ma, inversamente, il filosofo deve confessare il ruolo giocato dall’ingenuità nel pensiero stesso, nella sua pratica filosofica. Così facendo, lo status filosoficodell’ingenuità resta confermato. Il problema del mondo è il problema filosofico della costruzione di un piano utile a orientare il nostro modo di pensare la relazione fra conoscenza e essere. Con ciò abbiamo identifi cato il parallelismo ontologicoepistemologico che struttura la domanda “Che cos’è la filosofia?”, così com’è posta e affrontata da Merleau-Ponty e Deleuze. Questo saggio, perciò, sostiene che è attraverso la ripetizione da parte del fi losofo del percorso mediante cui il mondo assume lo statuto di un problema ontologico che una soglia epistemologica viene dischiusa. Il mondo esige che il fi losofo trovi questa ingenuità intrinseca per generare il pensare nel pensiero, per considerare il mondo in quanto problema filosofico, in quanto concetto operativo e in quanto atto veramente creativo. Si potrebbe affermare che qui si scopre ciò che è importante per Merleau-Ponty e Deleuze: una forma di espressionismo filosofico. Pertanto, la riproposizione della domanda “Che cosa è la filosofia?” è una riproposizione, per il pensiero, del problema del mondo. La sfida dell’ingenuità costringeil filosofo a riconciliare l’impotenza relativa all’ingenuità con l’insistente esigenza di sormontare quell’impotenza, rendendo possibile, così, il pensiero stesso. In breve, questo saggio vorrebbe ‘drammatizzare’ il modo in cui entrambi i filosofi, in maniere distinte e divergenti, pongono la domanda “Che cosa è la filosofia?”, avviando in tal modo una sorta di propedeutica all’ontologizzazione del pensiero. Vorrei argomentare, dunque, che ciò che motiva la loro insistenza nel tornare sulla questione “Che cos’è la fi losofi a?” è il bisogno, per Merleau-Ponty e Deleuze, di comprendere il loro esercizio come espressione di una sorta di intuizione filosofica, una pura ingenuità di pensiero, uno stimolo alla creatività e, di conseguenza, una maniera per cogliere dell’essere del divenire libero da ogni pretesa di rappresentare, comunicare o arrestare l’ontogenesi. Per converso, riconosciamo immediatamente che una tale trasformazione della sua forza trascendentale richiede che la filosofia e il suo esercizio circoscrivano il proprio luogo ai margini di ciò che la filosofia considera propriamente come “conoscenza”. (shrink)
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  47.  8
    Geografía de l'absurd.Francesc Torralba Roselló - 1993 - Lleida: Pagès editors.
    Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, (...)
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  48.  67
    (1 other version)Depth and Time in Merleau-Ponty and Deleuze.Judith Wambacq - 2011 - Chiasmi International 13:327-348.
    Profondeur et temps chez Merleau-Ponty et DeleuzeDans une note en bas de page de son second livre sur le cinéma, L’imagetemps, Deleuze admet que sa compréhension de la profondeur – qui est l’une desnotions centrales du livre et donc de sa théorie du temps et de sa présentation au cinéma – remonte à Bergson et à Merleau-Ponty. La référence à Bergson n’est pas surprenante étant donné sa dette à son égard, mais celle à Merleau-Ponty (...)
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  49.  11
    Sens et non-sens.Maurice Merleau-Ponty - 1966 - Editions Gallimard.
    "Dans l'œuvre d'art ou dans la théorie comme dans la chose sensible, le sens est inséparable du signe. L'expression, donc, n'est jamais achevée. La plus haute raison voisine avec la déraison. "Cette tension essentielle ainsi formulée par l'auteur sous-tend l'ensemble des essais réunis ici sous trois grandes perspectives : celle de l'art, celle de la philosophie et celle de la politique. L'étude consacrée à Cézanne comme celle qui analyse le cinéma du point de vue de la psychologie moderne s'attachent l'une (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   39 citations  
  50.  19
    Éloge de la philosophie et autres essais.Maurice Merleau-Ponty - 1965 - [Paris,]: Gallimard.
    "Philosopher, c'est chercher, c'est impliquer qu'il y a des choses à voir et à dire. Or, aujourd'hui, on ne cherche guère. On revient à l'une ou l'autre des traditions, on la «défend». Nos convictions se fondent moins sur des valeurs ou des vérités aperçues que sur les vices ou les erreurs de celles dont nous ne voulons pas. Notre pensée est en retraite ou en repli. Dans ce monde où la dénégation et les passions moroses tiennent lieu de certitudes, on (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   9 citations  
1 — 50 / 970