Abstract

El Romanticisme alemany va arribar a donar a l´artista una funció primordial: col·laborar en el procés de la creació divina. Aquesta concepció de l´artista, però, va tenir una gènesi que aquí s´estudia. Els primers indicis aparegueren en la mística alemanya, en la 'doctrina de la formació' del Mestre Eckhart, i en la lectura que en va fer Jacob Böhme. Després, els autors de l´Sturm un Drang , n´esbossaren algunes idees generals. Posteriorment, els primers romàntics concretaren aquestes idees. I el filòsof Schelling n´elaborà una visió sistemàtica. Un cop explicats aquests estadis, es presenta una síntesi d´aquesta tesi romàntica sobre l´artista. Per acabar, es compara amb alguns epígons catalans que varen fer seva aquesta filosofia